Punch Trio

Què hauria passat si Django Reinhardt no hagués mort el 1953, just quan el hard bop començava a revolucionar el món del jazz? Un combat musical entre tradició i modernitat Aquesta és la pregunta que inspira Jazz contra les cordes, l'original proposta de Punch Trio, una formació barcelonina que parteix del jazz manouche per explorar nous territoris sonors i acostar-lo al llenguatge del jazz modern. El pròxim 17 de desembre, Punch Trio arriba a Aclam Club amb un espectacle que imagina una trobada musical impossible: en una cantonada del quadrilàter, l'univers del hard bop; a l'altra, la sonoritat càlida i acústica de les guitarres i el contrabaix del jazz manouche. Dos mons aparentment allunyats que es troben en un combat ple de swing, blues, groove i improvisació, en què la tradició i la modernitat dialoguen sense necessitat de proclamar cap vencedor. De Django Reinhardt a Horace Silver El jazz manouche, popularitzat per Django Reinhardt durant els anys trenta, va desenvolupar un llenguatge propi basat en el virtuosisme de la guitarra acústica, el ritme i la improvisació. Dues dècades després, el hard bop transformaria el jazz incorporant una nova intensitat expressiva, amb una forta influència del blues i el gospel. Punch Trio proposa un pont entre aquests dos universos musicals, recuperant composicions de figures com Horace Silver, Duke Pearson i Hank Mobley i traslladant-les a un format acústic de dues guitarres manouche i un contrabaix. El resultat és una reinterpretació sorprenent del repertori jazzístic, en què les melodies, les harmonies i els ritmes adquireixen una nova personalitat a través de les cordes. Lluny de limitar-se a reproduir els codis tradicionals del jazz manouche, la formació reivindica la guitarra com a instrument d'experimentació i explora noves possibilitats expressives, combinant la intimitat de la música de cambra amb la llibertat, la tensió i l'espontaneïtat del jazz modern. Tres músics, dues guitarres i un contrabaix Punch Trio és una formació establerta a Barcelona integrada per Víctor Paradis, guitarrista canadenc originari de Montreal; Neter Calafati, guitarrista italià de Parma; i Jacob Marcé, contrabaixista barceloní. Les dues guitarres manouche de Paradis i Calafati estableixen un diàleg constant, alternant melodies, acompanyaments i improvisacions, mentre que el contrabaix de Marcé aporta la base rítmica i harmònica que dona cohesió al conjunt. Aquesta combinació permet al trio explorar una gran riquesa de textures i dinàmiques, amb una sonoritat completament acústica que posa en valor la complicitat entre els intèrprets. La seva trajectòria els ha portat a actuar en espais com el Jamboree Jazz Club, el Sunset Jazz Club, CaixaForum Barcelona i el Teatre-Auditori Emma Vilarasau de Sant Cugat, així com al Festival Django Reinhardt de França, el Festival de Jazz de Huesca i el Garrigues GuitarFest. Paral·lelament, el grup ha desenvolupat les anomenades Sparring Sessions, una sèrie de col·laboracions amb músics…